Gravació del diàleg-conferència SEXE / DESIG vs. COS / PLAER. Foucault i la psicoanàlisi que, organitzat per l'Espai Freud, va tenir lloc el passat 27 de novembre al Palau Robert de Barcelona entorn de l'obra de Foucault i la seva relació amb la psicoanàlisi.
L'Acte va comptar amb les intervencions de Miguel Morey (filòsof) i María José Muñoz (psicoanalista).
Per escoltar-lo, premeu play
* * * * * *
Què no s'ha dit sobre aquesta societat burgesa, hipòcrita, gata maula, avara amb els seus plaers, caparruda en no voler i reconèixer-los, ni anomenar-los? Què és el que no s'ha dit sobre la més pesada herència que aquesta societat hauria rebut del cristianisme -el sexe- el pecat? I sobre la manera com en el segle XIX ha utilitzat aquesta herència amb finalitats econòmiques: el treball abans que el plaer, la reproducció de les forces abans que el pur dispensar les energies? I no era aquí l'essencial? I si hi hagués, en el centre de la 'política del sexe' engranatges molt diferents? No de rebuig i ocultació sinó d'incitació? I si el poder no tingués per funció essencial dir no, prohibir i censurar sinó lligar segons una espiral indefinida, la coerció, el plaer i la veritat? Imaginem tan sols el zel amb el que les nostres societats han multiplicat des de fa segles fins ara, les institucions destinades a extraure la veritat del sexe i que per això mateix produeixen un plaer específic [...] De Gerson a Freud s'ha edificat tota una lògica del sexe que ha organitzat la ciència del subjecte. Ens imaginem de bon grat pertànyer a un règim 'victorià'. Em sembla que el nostre regne és més aviat el que va imaginar Diderot a Les bijoux indiscrets: un cert mecanisme difícilment visible que fa parlar el sexe en una xerrameca quasi interminable. Som en una societat del sexe que parla.
M. Foucault, "Occident i la veritat del sexe", Le Monde, 5/11/1976 (reed. Dits et écrits III, pp. 101 i ss.).
[ ... ] no totes les parts de la nostra teoria han tingut el mateix destí. Les nocions, les formulacions i postulats purament psicològics de la psicoanàlisi sobre l'inconscient, la repressió, el conflicte patogen, el benefici de la "malaltia", els mecanismes de la formació de símptomes, etc., gaudeixen d'una acceptació creixent... [però] la seva insistència en la importància de la vida sexual per a totes les activitats humanes i el seu intent d'ampliar el concepte de sexualitat, ha constituït des de sempre el motiu més fort de resistència a la psicoanàlisi. En l'afany d'encunyar frases grandiloqüents, s'ha arribat a parlar del "pansexualisme" de la psicoanàlisi i a llançar-li l'absurd retret que ho explica "tot" a partir de la sexualitat.
S. Freud, del pròleg a la 4a edició (1920) de "Tres ensayos de teoría sexual".
El que sembla ser la llei de la naturalesa en l'home és que no hi ha en ell relació naturalment sexual. Però no vagin a dir que el sexe no és gens natural.
J. Lacan, Seminari XXIII: Le sinthome (18-11-1975).
M. Foucault, "Occident i la veritat del sexe", Le Monde, 5/11/1976 (reed. Dits et écrits III, pp. 101 i ss.).
[ ... ] no totes les parts de la nostra teoria han tingut el mateix destí. Les nocions, les formulacions i postulats purament psicològics de la psicoanàlisi sobre l'inconscient, la repressió, el conflicte patogen, el benefici de la "malaltia", els mecanismes de la formació de símptomes, etc., gaudeixen d'una acceptació creixent... [però] la seva insistència en la importància de la vida sexual per a totes les activitats humanes i el seu intent d'ampliar el concepte de sexualitat, ha constituït des de sempre el motiu més fort de resistència a la psicoanàlisi. En l'afany d'encunyar frases grandiloqüents, s'ha arribat a parlar del "pansexualisme" de la psicoanàlisi i a llançar-li l'absurd retret que ho explica "tot" a partir de la sexualitat.
S. Freud, del pròleg a la 4a edició (1920) de "Tres ensayos de teoría sexual".
El que sembla ser la llei de la naturalesa en l'home és que no hi ha en ell relació naturalment sexual. Però no vagin a dir que el sexe no és gens natural.
J. Lacan, Seminari XXIII: Le sinthome (18-11-1975).
