dilluns, 7 de desembre de 2009

Gravació del diàleg-conferència SEXE / DESIG vs. COS / PLAER. Foucault i la psicoanàlisi.




Gravació del diàleg-conferència SEXE / DESIG vs. COS / PLAER. Foucault i la psicoanàlisi que, organitzat per l'Espai Freud, va tenir lloc el passat 27 de novembre al Palau Robert de Barcelona entorn de l'obra de Foucault i la seva relació amb la psicoanàlisi.


L'Acte va comptar amb les intervencions de Miguel Morey (filòsof) i María José Muñoz (psicoanalista).




Per escoltar-lo, premeu play



* * * * * *
Què no s'ha dit sobre aquesta societat burgesa, hipòcrita, gata maula, avara amb els seus plaers, caparruda en no voler i reconèixer-los, ni anomenar-los? Què és el que no s'ha dit sobre la més pesada herència que aquesta societat hauria rebut del cristianisme -el sexe- el pecat? I sobre la manera com en el segle XIX ha utilitzat aquesta herència amb finalitats econòmiques: el treball abans que el plaer, la reproducció de les forces abans que el pur dispensar les energies? I no era aquí l'essencial? I si hi hagués, en el centre de la 'política del sexe' engranatges molt diferents? No de rebuig i ocultació sinó d'incitació? I si el poder no tingués per funció essencial dir no, prohibir i censurar sinó lligar segons una espiral indefinida, la coerció, el plaer i la veritat? Imaginem tan sols el zel amb el que les nostres societats han multiplicat des de fa segles fins ara, les institucions destinades a extraure la veritat del sexe i que per això mateix produeixen un plaer específic [...] De Gerson a Freud s'ha edificat tota una lògica del sexe que ha organitzat la ciència del subjecte. Ens imaginem de bon grat pertànyer a un règim 'victorià'. Em sembla que el nostre regne és més aviat el que va imaginar Diderot a Les bijoux indiscrets: un cert mecanisme difícilment visible que fa parlar el sexe en una xerrameca quasi interminable. Som en una societat del sexe que parla.
M. Foucault, "Occident i la veritat del sexe", Le Monde, 5/11/1976 (reed. Dits et écrits III, pp. 101 i ss.).

[ ... ] no totes les parts de la nostra teoria han tingut el mateix destí. Les nocions, les formulacions i postulats purament psicològics de la psicoanàlisi sobre l'inconscient, la repressió, el conflicte patogen, el benefici de la "malaltia", els mecanismes de la formació de símptomes, etc., gaudeixen d'una acceptació creixent... [però] la seva insistència en la importància de la vida sexual per a totes les activitats humanes i el seu intent d'ampliar el concepte de sexualitat, ha constituït des de sempre el motiu més fort de resistència a la psicoanàlisi. En l'afany d'encunyar frases grandiloqüents, s'ha arribat a parlar del "pansexualisme" de la psicoanàlisi i a llançar-li l'absurd retret que ho explica "tot" a partir de la sexualitat.
S. Freud, del pròleg a la 4a edició (1920) de "Tres ensayos de teoría sexual".

El que sembla ser la llei de la naturalesa en l'home és que no hi ha en ell relació naturalment sexual. Però no vagin a dir que el sexe no és gens natural.
J. Lacan, Seminari XXIII: Le sinthome (18-11-1975).


dilluns, 16 de novembre de 2009

SEXE / DESIG vs. COS / PLAER. Foucault i la psicoanàlisi.



SEXE / DESIG

vs.

COS / PLAER
Foucault i la psicoanàlisi



conferències - debat


MIGUEL MOREY


i


MARÍA JOSÉ MUÑOZ


divendres, 27 de novembre de 2009


a les 20:00 hores.



PALAU ROBERT
Sala Cotxeres
Pg. de Gràcia, 107.

BCN



ENTRADA LLIURE
Organitza:

Espai Freud
Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921

http://espaifreud.blogspot.com


Què no s'ha dit sobre aquesta societat burgesa, hipòcrita, gata maula, avara amb els seus plaers, caparruda en no voler i reconèixer-los, ni anomenar-los? Què és el que no s'ha dit sobre la més pesada herència que aquesta societat hauria rebut del cristianisme -el sexe- el pecat? I sobre la manera com en el segle XIX ha utilitzat aquesta herència amb finalitats econòmiques: el treball abans que el plaer, la reproducció de les forces abans que el pur dispensar les energies? I no era aquí l'essencial? I si hi hagués, en el centre de la 'política del sexe' engranatges molt diferents? No de rebuig i ocultació sinó d'incitació? I si el poder no tingués per funció essencial dir no, prohibir i censurar sinó lligar segons una espiral indefinida, la coerció, el plaer i la veritat? Imaginem tan sols el zel amb el que les nostres societats han multiplicat des de fa segles fins ara, les institucions destinades a extraure la veritat del sexe i que per això mateix produeixen un plaer específic [...] De Gerson a Freud s'ha edificat tota una lògica del sexe que ha organitzat la ciència del subjecte. Ens imaginem de bon grat pertànyer a un règim 'victorià'. Em sembla que el nostre regne és més aviat el que va imaginar Diderot a Les bijoux indiscrets: un cert mecanisme difícilment visible que fa parlar el sexe en una xerrameca quasi interminable. Som en una societat del sexe que parla.
M. Foucault, "Occident i la veritat del sexe", Le Monde, 5/11/1976 (reed. Dits et écrits III, pp. 101 i ss.).

[ ... ] no totes les parts de la nostra teoria han tingut el mateix destí. Les nocions, les formulacions i postulats purament psicològics de la psicoanàlisi sobre l'inconscient, la repressió, el conflicte patogen, el benefici de la "malaltia", els mecanismes de la formació de símptomes, etc., gaudeixen d'una acceptació creixent... [però] la seva insistència en la importància de la vida sexual per a totes les activitats humanes i el seu intent d'ampliar el concepte de sexualitat, ha constituït des de sempre el motiu més fort de resistència a la psicoanàlisi. En l'afany d'encunyar frases grandiloqüents, s'ha arribat a parlar del "pansexualisme" de la psicoanàlisi i a llançar-li l'absurd retret que ho explica "tot" a partir de la sexualitat.
S. Freud, del pròleg a la 4a edició (1920) de "Tres ensayos de teoría sexual".

El que sembla ser la llei de la naturalesa en l'home és que no hi ha en ell relació naturalment sexual. Però no vagin a dir que el sexe no és gens natural. J. Lacan, Seminari XXIII: Le sinthome (18-11-1975).

dimecres, 4 de novembre de 2009

dijous, 29 d’octubre de 2009

Activitat inscrita a Espai Freud: Les psicosis inadvertides i els seus destins

Jornada IPB

Les psicosis inadvertides i els seus destins
Educació, Salut Mental i Integració Social

ACTIVITAT INSCRITA A ESPAI FREUD

Barcelona, 21 novembre de 2009
COMB (Col·legi Oficial de Metges de Barcelona)

Es troben entre nosaltres, a les escoles, als consultoris de salut o a les institucions de lleure. A vegades silenciosos i aïllats, d’altres amb conductes “estranyes”; estigmatitzats amb desqualificacions morals com “mandrós, brètol, despistat, agressiu,…” o classificats sota l’etiqueta de vagues síndromes clínics que són un autèntic calaix de sastre “TDH, bipolar, trastorn de conducta, …”, però presents en la nostra societat. El clínic experimentat no ignora que aquests són subjectes totalment diferents a la resta dels anomenats “normals”, persones subsidiàries d’una altra constitució subjectiva i que funcionen sota “una altra lògica distinta”.
Es tracta de nens/es psicòtics difícilment reconeguts com a tals pel sistema escolar i sanitari, atesa la manca de manifestacions clíniques evidents. Cada dia és més freqüent que subjectes psicòtics no siguin reconeguts en la seva especificitat i que per aquest mateix fet se’ls sotmeti a un tracte indigne a la seva situació i a un tractament inadequat a les seves necessitats.
Fa falta sensibilitzar als educadors/es en el coneixement de l’alteritat del psicòtic, així com també és necessari un sistema de salut mental que escolti totes les aportacions clíniques rigoroses que s’han realitzat sobre l’estructura psicòtica, no només des de la psiquiatria biològica, sinó també des de la psicoanàlisi. Perquè no només es dilucidi la clínica únicament, sinó també allò que “l’ull és capaç d’escoltar” i “ l’orella capaç de llegir” per poder captar el què és essencial en l’estructura que està en joc, més enllà del domini de l’aparença.
L’objectiu és poder donar als nostres infants una atenció digna, alhora que un tractament precoç i adequat a les seves necessitats singulars.

Jose Monseny
Director de l’IPB


PROGRAMA

9:30 h. Recepció i inscripcions

10:00 h. Obertura: Sra. Pepita Corominas. Subdirectora General de Gestió de
Serveis de la Comunitat. departament d'Educació
Ana Martínez, psicòloga clínica, psicoanalista de l’EPFCL,
Membre de l’IPB
10:30 h. Taula 1: La psicosi asimptomàtica, dificultat de diagnòstic i
prevenció.
Intervenen: Josep Moya, psiquiatre, psicoanalista de l’EPFCL,
coordinador del Observatori de Salut Mental de
Catalunya
Silvia Tolchinsky, psicòloga clínica, psicoanalista,
CSMIJ Molins de Rei i Institució Balmes Serveis
Educatius Específics
Modera: Dolors Arasanz, psicòloga, psicoanalista, CSMIJ
Nou Barris

12:00 h. Pausa

12:30 h. Taula 2: El psicòtic inadvertit a l'escola, problemes educatius que
genera.
Intervenen: Enric Bolea, psicòleg clínic, psicopedagog,
coordinador del SEETDiC (- Baix Llobregat,
Institució Balmes
José Ramon Lago, Psicòleg, EAP B-09 Mataró,
Professor de la Universitat de Vic
Modera: Fina Dantí, professora, inspectora d’Educació del
Vallés Oriental-Maresme


14:00 h. Pausa

15:30 h. Taula 3: Els nens erràtics, dificultat per trobar un lloc en l'àmbit
educatiu i sanitari.
Intervenen: Josep Monseny, psicoanalista de
l’EPFCL, psiquiatre, director de l’IPB
Ramon Miralpeix, psicòleg clínic, psicoanalista
de l’EPFCL, membre del Centre Especial l’ALBA
Pep Daviu, psicòleg, director del EAP B-17 de
l’Hospitalet
Modera: Teresa Pongiluppi, pedagoga de l’EAP B-17 de
l’Hospitalet, coordinadora del Seminari de les
USEE de l’Hospitalet


17:30 h. Cloenda: Andrés Fernández, professor, psicòleg, psicoanalista,
membre de l’IPB


Secretaria, Informació i inscripcions:
Carmen Plaza telf. 93 417 25 52
Horari: 10:00 a 13:30h 15:30-20:00h
C/Copérnic 13 baixos 08021 Barcelona
E-mail: info@ipb.cat www.ipb.cat

IPB és una entitat col.laboradora i de recolzament a l'Espai Freud

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Actualització del llistat d'Entitats col.laboradores i de recolzament a l'Espai Freud.

Enguany l'Espai Freud ha proposat una nova modalitat de participació a les Entitats que donen suport a les activitats organitzades: les Entitats col.laboradores i de recolzament a l'Espai Freud. Els grups col.laboradors poden inscriure una activitat anual -organitzada per ells- en el calendari d'Espai Freud. Aquesta és la llista dels grups que -fins ara- s'han acollit a aquesta nova forma de col.laboració:

APERTURA. ESTUDIO, INVESTIGACIÓN Y TRANSMISIÓN DEL PSICOANÁLISIS.

ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE HISTORIA DEL PSICOANÁLISIS

ASSOCIACIÓ CATALANA PER A LA CLÍNICA I L’ENSENYAMENT DE LA PSICOANÀLISI. ACCEP

AULA DE PSICOANÀLISIS

C.FRONTS (Clínica en les fronteres) PER A L'ATENCIÓ A LA SALUT.

ECPNA. ESCOLA DE CLÍNICA PSICOANALÍTICA AMB NENS I ADOLESCENTS

EPBCN. ESPAI PSICOANALÍTIC DE BARCELONA

FPB. FÒRUM PSICOANALÍTIC DE BARCELONA. ESCOLA DE PSICOANÀLISI DELS FÒRUMS DEL CAMP LACANIÀ.

FUNDACIÓ LETHE. KUR KLINIKUM.

FUNDACIÓN EUROPEA PARA EL PSICOANÁLISIS

GABINETE DE PSICOTERAPIA

GRADIVA, ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS PSICOANALÍTICS

GRUPO PSICOANALÍTICO DE BARCELONA.

IPB. INSTITUT PER A LA CLÍNICA PSICO-SOCIAL DE BARCELONA.

KAIRÓS, ASOCIACIÓN PARA EL ESTUDIO, INVESTIGACIÓN Y DIFUSIÓN DEL PSICOANÁLISIS.

CENTRO DE INVESTIGACIÓN "PSICOANÁLISIS & SOCIEDAD"

UMBRAL RED DE ASISTENCIA "PSI".


Segueixen donant suport a l'Espai Freud la resta de grups de Barcelona ciutat.

Activitat inscrita a Espai Freud: ENCUENTROS CON... Fernando Colina y José María Álvarez.

UMBRAL

Red de Asistencia “psi”


ENCUENTROS CON…


Fernando Colina y José María Álvarez


Iniciamos estos ENCUENTROS CON la idea de invitar a colegas cuya producción y talento nos aporte una nueva reflexión, otra manera de pensar y enriquecer nuestro oficio. Esperamos que esta cita sea el momento inaugural de una serie.


Tenemos el placer de recibir a los colegas de “OTRA PSIQUITRÍA”, quienes nos hablarán sobre la experiencia de este espacio y desarrollarán el tema en el que están trabajando en este momento: LA MELANCOLÍA.

Hablar de la melancolía en ambientes “psi” les parece a muchos algo trasnochado y a otros una provocación. El caso es que de la mano de la melancolía se actualizan algunas de las problemáticas imperecederas que atañen al pathos y a la esencia humana. Como ningún otro trastorno, la melancolía nos acerca a las profundidades del drama humano: la problemática del deseo y su desfallecimiento radical; la culpabilidad sin límites; la añoranza de lo que no se tuvo; la rebelión del pensamiento; la fatalidad irresoluble; la tendencia autoaniquiladora; la búsqueda de la verdad; la soledad por excelencia; la creación como solución; el dolor del alma; la tristeza infinita; el autorreproche y la acusación velada; el sentimiento de imperfección; lo uno y lo múltiple; el gusto por lo sublime; el gozo en el sufrimiento; la genialidad de la locura.

Analizada desde un punto de vista psicopatológico, la melancolía nos interroga sobre los modelos del continuum y de las estructuras clínicas, nos anima a considerar un fondo melancólico de toda psicosis y muestra la consustancialidad de la clínica y la ética mediante la presencia del dolor de existir.


A cargo de


Fernando Colina
, psiquiatra.

Jefe del servicio de psiquiatría del Hospital Universitario Río Hortera de Valladolid. Autor, entre otros, de los libros “El saber delirante. Deseo sobre deseo” y “De locos, dioses, deseos y costumbres”, crónica del manicomio, por el que su autor recibió el premio Miguel Delibes de narrativa.


José María Alvarez
, psicoanalista.

Doctor en psicología y especialista en psicología clínica del Hospital Universitario Río Hortera de Valladolid. Autor, entre otros textos, de “La Invención de las Enfermedades mentales”, "Fundamentos de psicopatología psicoanalítica" y “Estudios sobre la psicosis”



Actividad inscrita en
ESPAI FREUD


Con el soporte de PLATAFORMA PSICOANÁLISIS SIGLO XXI

Coordinación de este ENCUENTRO CON: Carlos Rey y Laura Kait

Lugar: Pati Llimona c/ Regomir 3- Barcelona

Día: viernes 13 de noviembre 19.30 hs.

Entrada libre.

Para más información

93-417-79-92 685 500 556

coordinación@umbral-red.org www.umbral-red.org



UMBRAL es una entidad colaboradora y de apoyo a Espai Freud.


dijous, 1 d’octubre de 2009

Presentació de LA VIDA MEDICADA de Juan Pundik


US CONVIDA A LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE





LA VIDA MEDICADA
El ataque a la subjetividad.

autor:
JUAN PUNDIK

que tindrà lloc el dissabte 17 d'octubre,

a les 11:00 hores del matí,

a l'Aula d'Escriptors de

l'ASSOCIACIÓ COL.LEGIAL D'ESCRIPTORS DE CATALUNYA (ACEC)

Carrer de la Canuda, 6, 5ª planta. (Ateneu Barcelonès)

ENTRADA LLIURE (aforament limitat)


Presentaran el llibre les psicoanalistes


LUCÍA D'ANGELO

i

CARMEN LAFUENTE



amb la presència de l'autor

JUAN PUNDIK



organitza

ESPAI FREUD
Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921
http://espaifreud.blogspot.com
espaifreud@gmail.com


amb la col.laboració de

ASSOCIACIÓ COL.LEGIAL
D'ESCRIPTORS DE CATALUNYA
ACEC


dimarts, 29 de setembre de 2009

dimarts, 22 de setembre de 2009

EL DESIG EN L'ESPECTADOR. Pràctica de creació.


dimarts, 13 d'octubre de 2009

a les 20:00 hores



EL DESIG EN L'ESPECTADOR

-Pràctica de creació-



Diàleg entre

ROGER BERNAT, creador teatral,

i

IVAN RUIZ, psicoanalista.


Coordina:

Vanessa Núñez.


Lloc:

TEATRE LLIURE
Sala de premsa
Plaça Margarida Xirgu, 1.
Barcelona



ENTRADA LLIURE



Organitza:

Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921
espaifreud@gmail.com










dimarts, 15 de setembre de 2009

Actividad inscrita en Espai Freud: “SOBRE LA CONSTRUCCIÓN DEL SÍNTOMA EN EL NIÑO”

Jornada en Apertura con ROBERT LEVY:

“SOBRE LA CONSTRUCCIÓN DEL SÍNTOMA EN EL NIÑO”

Actividad inscrita en Espai Freud

“Lo infantil en psicoanálisis” es el título del libro recientemente publicado por Robert Levy, psicoanalista de Analyse Freudienne a quien hemos invitado a esta Jornada a fin de trabajar en torno a las cuestiones que plantea acerca de la “Construcción del síntoma en el niño”. Anima el debate: Norberto Ferrer. Coordina: Laura Vaccarezza

Fecha: sábado 17/10/2009 de 10 a 14h. (Plazas limitadas)

Precio: 40€; estudiantes 20€ (socios y adherentes sin cargo)

PLAZAS LIMITADAS: Se reservará la plaza una vez realizado el pago.

INSCRIPCIONES Y PAGO: a) Secretaría de Apertura: Vía Augusta, 128-132, 1º, ap. 2. 08006 Barcelona (de 16 a 20h) Tel. 93.209 80 39. y b) Transferencia bancaria indicando el nombre del inscrito a la cuenta del

Banco SabadellAtlántico: 0081 0631 33 0001066611


Apertura es una entidad colaboradora y de apoyo a Espai Freud


APERTURA

Estudio, investigación y transmisión del psicoanálisis.

FUNDADA EN ENERO DE 1981

ASOCIACIÓN MIEMBRO FUNADOR DE CONVERGENCIA, MOVIMIENTO LACANIANO POR EL PSICOANÁLISIS FREUDIANO

Mallorca, 306, 7º-3ª 08037 Barcelona – Tel. 93.209 80 39 (de 16 a 20h)

apertura.barcelona@telefonica.net http://www.aperturapsicoanalisis.com


dimecres, 22 de juliol de 2009

Actualització del llistat d'entitats col.laboradores i de recolzament a l'Espai Freud.

Enguany l'Espai Freud ha proposat una nova modalitat de participació a les Entitats que donen suport a les activitats organitzades: les Entitats col.laboradores i de recolzament a l'Espai Freud. Els grups col.laboradors poden inscriure una activitat anual -organitzada per ells- en el calendari d'Espai Freud. Aquesta és la llista dels grups que -fins ara- s'han acollit a aquesta nova forma de col.laboració:

APERTURA. ESTUDIO, INVESTIGACIÓN Y TRANSMISIÓN DEL PSICOANÁLISIS.

ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE HISTORIA DEL PSICOANÁLISIS

ASSOCIACIÓ CATALANA PER A LA CLÍNICA I L’ENSENYAMENT DE LA PSICOANÀLISI. ACCEP

AULA DE PSICOANÀLISIS

ECPNA. ESCOLA DE CLÍNICA PSICOANALÍTICA AMB NENS I ADOLESCENTS

EPBCN. ESPAI PSICOANALÍTIC DE BARCELONA

FPB. FÒRUM PSICOANALÍTIC DE BARCELONA. ESCOLA DE PSICOANÀLISI DELS FÒRUMS DEL CAMP LACANIÀ.


FUNDACIÓ LETHE. KUR KLINIKUM.

FUNDACIÓN EUROPEA PARA EL PSICOANÁLISIS

GABINETE DE PSICOTERAPIA

GRADIVA, ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS PSICOANALÍTICS

IPB. INSTITUT PER A LA CLÍNICA PSICO-SOCIAL DE BARCELONA.

KAIRÓS,
ASOCIACIÓN PARA EL ESTUDIO, INVESTIGACIÓN Y DIFUSIÓN DEL PSICOANÁLISIS.

CENTRO DE INVESTIGACIÓN "PSICOANÁLISIS & SOCIEDAD"

UMBRAL RED DE ASISTENCIA "PSI".


Segueixen donant suport a l'Espai Freud la resta de grups de Barcelona ciutat.

diumenge, 28 de juny de 2009

Periodisme i Psicoanàlisi: Taula rodona


Gravació de la taula rodona sobre periodisme i psicoanàlisi que, organitzada per Espai Freud, va tenir lloc al Col.legi de Periodistes de Catalunya el passat 11 de juny. L'acte va comptar amb la participació de Salvador Alsius (periodista), Joan Busquet (periodista) i Aureli Gràcia (psicoanalista). Va moderar la taula Josep Knobel Freud.




Per escoltar-lo, premeu play




A l'actualitat acostumem a confondre la subjectivitat amb un relativisme absolut en el que tot s'hi val, o amb la manipulació del que utilitza un discurs per assolir determinades finalitats.

La psicoanàlisi concep la subjectivitat com una experiència singular carregada de significacions mitjançant les quals els subjectes construeixen la seva realitat. Els mitjans de comunicació exerceixen un gran poder en aquestes significacions o representacions que les persones fan del seu món. És per això que l'Espai Freud considera que cal començar un diàleg entre el periodisme i la psicoanàlisi, que abordi les qüestions següents:

Existeix l'objectivitat? Com tractem la subjectivitat?

Hi ha paral·lelismes entre la psicoanàlisi i el periodisme?

El periodisme reconeix que qualsevol discurs sobre una "realitat" té diferents maneres de ser llegit o escoltat?

Com afronten, una i altra disciplina, els canvis que presenta la societat actual?

Per què els mitjans tenen tanta por a la psicoanàlisi?

Podem col·laborar conjuntament?

Què passa amb l'ètica dels mitjans quan el que es presenta són problemes psíquics i personals?

Per què els mitjans han convertit el dolor humà en espectacle?

On queda la privacitat de les persones?

Què passa amb l'ètica a la nostra cultura?

dijous, 18 de juny de 2009

Actividad inscrita en Espai Freud: presentación del libro "La sexualidad y el poder desde el psicoanálisis"

¿Cómo se engarza la problemática del poder en psicoanálisis? Tendríamos que preguntarnos: ¿existe una problemática del poder en psicoanálisis, realmente? En él, ¿el poder está problematizado, o simplemente está evitado y ejercido de otras maneras? No se puede responder de manera sencilla. Yo lo que desearía dejar planteadas son seis cuestiones que me hice.

Primera cuestión: ¿se trata de el poder o de los poderes, en plural?; ¿existe algo así como el poder? Segunda cuestión: ¿Se trata de tener el poder o ser poderoso, o de otro asunto? ¿No se dejó algo fuera al preguntarse quién tiene el poder, o si tal o cual es poderoso? Tercera cuestión: ¿Se trata de ubicar esta problemática ---la del poder--- en el lugar de la sexualidad misma, o queda fuera de sus dominios y demonios? Cuarta cuestión: ¿qué nombraría el poder en psicoanálisis? Quinta cuestión: ¿tendrá el poder en psicoanálisis uno o varios nombres más apropiados? Sexta cuestión: ¿dónde le cabe al psicoanálisis la problemática del poder como a cualquier otra teoría y a sus modos de institucionalización: manipulación, desviación, usos y abusos? Y ¿dónde no le cabe, al igual que en los demás campos?

Información actividad:

EPBCN

Presentación del libro


"La sexualidad y el poder desde el psicoanálisis"

Autores:
Juan Carlos DE BRASI y Emilio GONZÁLEZ


La presentación estará a cargo de Mª del Mar Martín (psicoanalista)

y Fabián Ortiz (periodista y psicoterapeuta)

- El acto contará con la presencia de los autores –


Viernes 26 de Junio a las 20.30 h.

en la sede del ESPACIO PSICOANALÍTICO DE BARCELONA

C/ Balmes 32, 2º1ª Barcelona (Junto a Pza. Universidad)

– Al finalizar se invitará a una copa de vino –

Actividad inscrita en Espai Freud



EPBCN es una entidad colaboradora y de apoyo a Espai Freud.

dilluns, 25 de maig de 2009

Entitats col.laboradores i de recolzament a l'Espai Freud.

Enguany l'Espai Freud ha proposat una nova modalitat de participació a les Entitats que donen suport a les activitats organitzades: les Entitats col.laboradores i de recolzament a l'Espai Freud. Els grups col.laboradors poden inscriure una activitat anual -organitzada per ells- en el calendari d'Espai Freud. Aquesta és la llista dels grups que -fins ara- s'han acollit a aquesta nova forma de col.laboració:

APERTURA. ESTUDIO, INVESTIGACIÓN Y TRANSMISIÓN DEL PSICOANÁLISIS.

ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE HISTORIA DEL PSICOANÁLISIS

AULA DE PSICOANÀLISIS

EDITORIAL CEGAOP PRESS

ECPNA. ESCOLA DE CLÍNICA PSICOANALÍTICA AMB NENS I ADOLESCENTS

EPBCN. ESPAI PSICOANALÍTIC DE BARCELONA

FPB. FÒRUM PSICOANALÍTIC DE BARCELONA. ESCOLA DE PSICOANÀLISI DELS FÒRUMS DEL CAMP LACANIÀ.


FUNDACIÓ LETHE. KUR KLINIKUM.

FUNDACIÓN EUROPEA PARA EL PSICOANÁLISIS

GABINETE DE PSICOTERAPIA

GRADIVA, ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS PSICOANALÍTICS

IPB. INSTITUT PER A LA CLÍNICA PSICO-SOCIAL DE BARCELONA.

KAIRÓS,
ASOCIACIÓN PARA EL ESTUDIO, INVESTIGACIÓN Y DIFUSIÓN DEL PSICOANÁLISIS.

CENTRO DE INVESTIGACIÓN "PSICOANÁLISIS & SOCIEDAD"

UMBRAL RED DE ASISTENCIA "PSI".


Segueixen donant suport a l'Espai Freud la resta de grups de Barcelona ciutat.

dilluns, 11 de maig de 2009

Periodisme i psicoanàlisi. Taula rodona 11/06/2009.

PERIODISME I PSICOANÀLISI


A l'actualitat acostumem a confondre la subjectivitat amb un relativisme absolut en el que tot s'hi val, o amb la manipulació del que utilitza un discurs per assolir determinades finalitats.

La psicoanàlisi concep la subjectivitat com una experiència singular carregada de significacions mitjançant les quals els subjectes construeixen la seva realitat. Els mitjans de comunicació exerceixen un gran poder en aquestes significacions o representacions que les persones fan del seu món. És per això que l'Espai Freud considera que cal començar un diàleg entre el periodisme i la psicoanàlisi, que abordi les qüestions següents:

Existeix l'objectivitat? Com tractem la subjectivitat?

Hi ha paral·lelismes entre la psicoanàlisi i el periodisme?

El periodisme reconeix que qualsevol discurs sobre una "realitat" té diferents maneres de ser llegit o escoltat?

Com afronten, una i altra disciplina, els canvis que presenta la societat actual?

Per què els mitjans tenen tanta por a la psicoanàlisi?

Podem col·laborar conjuntament?

Què passa amb l'ètica dels mitjans quan el que es presenta són problemes psíquics i personals?

Per què els mitjans han convertit el dolor humà en espectacle?

On queda la privacitat de les persones?

Què passa amb l'ètica a la nostra cultura?




Taula rodona amb la intervenció de


SALVADOR ALSIUS, periodista.

JOAN BUSQUET, periodista.

AURELI GRÀCIA, psicoanalista.


coordina:

Joseph Knobel Freud, psicoanalista.


Lloc:

COL.LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA
Rambla de Catalunya, 10, pral.
BCN



Dia i horari:

Dijous, 11 de juny a les 20:00 hores.

ENTRADA LLIURE
aforament limitat


Organitza:






dimecres, 6 de maig de 2009

Actividad inscrita en Espai Freud: LA FILIACIÓN EN LA ACTUALIDAD



FUNDACIÓN EUROPEA PARA EL PSICOANÁLISIS

Jornada en Barcelona

23 y 24 de Mayo 2009

LA FILIACIÓN EN LA ACTUALIDAD

Actividad inscrita en Espai Freud


En los últimos años asistimos, en nuestra civilización occidental, a una serie de transformaciones sociales relativas a la filiación y la crianza de los hijos. La incorporación de las mujeres al mercado de trabajo y su nuevo papel social cada vez más reconocido, el elevado porcentaje de parejas que se separan, las técnicas de procreación asistida, la adopción de niños de otras razas y culturas, las modificaciones legales que permiten la adopción por parte de las familias monoparentales –ya sean hetero u homosexuales- etc., ponen cada vez más en entredicho la estrucura religioso/patriarcal de la familia tradicional.

Uno de los resultados mayores del psicoanálisis ha sido mostrar la complejidad de la función paterna y su incidencia tanto respecto del deseo, como de los síntomas que el sujeto padece. En este sentido no resulta indiferente qué tipo de nominación anuda para cada cual, las tres dimensiones de lo simbólico, lo imaginario y lo real.

El psicoanálisis no es una cosmovisión, lo que implica no tener ningún ideal que promover, pero puede interrogar los efectos que los cambios en la constelación familiar están generando en la estructura del deseo de los hijos.


Para ver el Programa completo, pulsar aquí.

La Fundación Europea para el Psicoanálisis es entidad colaboradora y de apoyo a las actividades de Espai Freud.

dissabte, 18 d’abril de 2009

Actividad inscrita en Espai Freud: CASOS DE DIFÍCIL DIAGNÓSTICO.

JORNADA-TALLER DE CLÍNICA (FPB y ACCEP)

23 de mayo de 2009, en Aribau 127, 2º, 2ª, de 10 a 14.30 horas

Actividad inscrita en Espai Freud


"CASOS DE DIFÍCIL DIAGNÓSTICO"

Tanto en nuestros trabajos en instituciones como en nuestra clínica privada, a menudo recibimos niños, adolescentes o adultos, cuyos casos nos confrontan con la dificultad para establecer un diagnóstico diferencial, siendo esto tan importante para plantear una determinada estrategia en la dirección de la cura. A veces se nos presenta el tener que decidir a cuál de las estructuras clínicas que los psicoanalistas lacanianos tomamos como referencia, pertenece cierto paciente: locura histérica, trance obsesivo, psicosis...? En otros casos, son las actuaciones del sujeto y su falta de responsabilidad subjetiva lo que nos plantea el problema diagnóstico. Y en otras y frecuentes ocasiones, la dificultad nos viene presentada desde el propio medio psiquiátrico, psicológico y hasta escolar, por un uso y abuso de ciertas denominaciones que a menudo funcionan como señas de identidad para el sujeto, operando en éste o en su familia una paradójica mezcla de apaciguamiento e inquietud, resignación y malestar. Nos referimos a síndromes de actualidad - TDAH, Fibromialgias, etc.- a los que se le suponen diferentes orígenes, desde neurológicos hasta genéticos, lo cual, aunque posible, no legitima una protocolización que borra al sujeto. Pero si hay algo que no ofrece duda es que el sujeto sufre y nos llega con su malestar. ¿Qué respuesta le damos y qué estatuto a su sufrimiento?
¿Otro diagnóstico es posible?

Inscripción 15 euros
Tel. 934 108 317 (tardes 19.30-21.30)
C/ Aribau 127, 2º, 2ª, 08036 Barcelona


Comisión Científica:
M. Inés Rosales INES_ROSALES@telefonica.net
Rut Sonabend sonabend@copc.es

Comisión de Organización
Daniela Aparicio daniela@copc.es
Josep Moya jmoya@tauli.cat

Para ver el programa completo, pulsar aquí.

FPB y ACCEP son entidades colaboradoras y de apoyo a ESPAI FREUD

dissabte, 4 d’abril de 2009

Actividad inscrita en Espai Freud: Psicoanálisis y/o Psicoterapia en el Mediterráneo



ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE HISTORIA DEL PSICOANÁLISIS

CICLO PSICOANÁLISIS Y/O PSICOTERAPIA

Actividad inscrita en Espai Freud

Viernes 24 de Abril de 2009:


Mesa Redonda: “Psicoanálisis y/o Psicoterapia en el Mediterráneo


Dr. Nicolás Gougoulis (SPP-AIHP-París)

Dr. Gianfranco Nicolussi (SPI-Verona)

Dr. Francesc Segarra (CAT´P-Barcelona)


Coordina: Dr. Roberto Goldstein (AEHP-Barcelona)


Esta actividad se llevará a cabo en el Instituto Francés de Barcelona, c/Moià 8, a las 19:30 hs. Habrá traducción. (Entrada libre)


AEHP es entidad colaboradora y de apoyo a las actividades de Espai Freud.

dilluns, 23 de març de 2009

Les depressions, una "epidèmia" actual?



Gravació de la taula rodona organitzada per l'Espai Freud a la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès, amb la participació de Jerónimo Erviti, Clotilde Pascual i Jordi Sala. Va moderar el debat Daniela Aparicio.





Per
escoltar-lo premeu
play

LAS DEPRESIONES, ¿UNA EPIDEMIA ACTUAL? Presentación por Daniela Aparicio.


Texto de presentación de la mesa redonda "Les depressions, una 'epidèmia' actual?" que tuvo lugar en la sala de actos del Ateneu Barcelonès el día 13 de marzo de 2009. El acto contó con la participación de los psicoanalistas Clotilde Pacual, Jerónimo Erviti y Jordi Sala. Coordinó y moderó el debate Daniela Aparicio.



Esta Mesa invita hoy a tres psicoanalistas de diferentes orientaciones, que desde Freud en adelante han teorizado y tratado las depresiones. Los psicoanalistas no pensamos en los términos de la “epidemia” periodística, tratamos a cada sujeto uno por uno, para darle un lugar propio y devolverle la palabra.
La depresión ha existido desde siempre. De hecho en mayor o menor medida la depresión existe en todos los pacientes que vemos, es el síntoma mas frecuente, ¿Cuál es su rasgo diferencial actual y cómo actualizarla? Podemos decir que las depresiones dan cuenta de esta cara oscura de nuestra intimidad contemporánea, cuya otra cara es el ideal del éxito y de la obligada felicidad-para-todos. De hecho, la depresión es un fenómeno de la época, que representa su estado de ánimo, es la enfermedad del discurso capitalista, como la llaman algunos, que denuncia sus efectos sobre el sujeto actual.
El pronóstico de la Organización Mundial de la Salud nos advierte:“Se espera que los trastornos depresivos ocupen el segundo lugar entre las patologías responsables de la muerte y discapacidad a escala mundial, en el 2020”. Según los datos de la OMS: 121 millones de personas padecen depresión. Yo recuerdo que eso empezó hace unos 20 años, aproximadamente. O más, yo estaba en un servicio público y empezada a percatarme que se multiplicaban los diagnósticos de “depresión”, que se convertía así en un cajón de sastre . Quiero decir que teníamos que estar muy alertas al diagnóstico, poder discriminar. Tres causas fundamentales se barajaban en este fenómeno: 1- el boom de los antidepresivos. Para muchos el antidepresivo, o algún ansiolítico, se ha convertido hoy en algo parecido a un complemento vitamínico. 2- Se imponían los Manuales de diagnostico (DSMIII etc.). La histeria que era el termómetro de su época era tachada del Manual. En su lugar aparecían las depresiones y fibromialgia. Todo se aplanaba y se banalizaba. Y 3- De-presión, la presión se imponía como modo de vida. Así, nos deprimíamos todos un poco, ante la pesadumbre del mundo que nos ha tocado vivir. Y algunos tiraban la toalla. He visto, veo, pacientes que llegan hoy con la etiqueta de “depresión crónica”, cronificada por muchos años de medicación. Llegan con el pronóstico “dejad toda esperanza”, y sin embargo, vienen. Una paciente joven me contaba que para ella la depresión era como la diabetes, ella y su fármaco, de por vida. Otra persona mayor me decía hace poco, que se estaba enterrando viva…. Muchos años de silencio y de fármacos solo tienen una salida: la cronificación. Acaso podemos hablar de un denominador común, algo del depresivo que deviene un paradigma del sujeto actual globalizado, atiborrado, desvitalizado, o irresponsable, algo paranoide a veces, maltratado, todo está fuera y el sujeto deviene objeto, victima del maltrato ajeno.
Y sin embargo, o por eso mismo estamos aquí, la ética del psicoanálisis da un giro radical a la queja: lo que es queja, o coartada deviene una responsabilidad. Es lo que llamamos rectificación subjetiva.Como psicoanalistas situamos al sujeto donde le corresponde estar, en la responsabilidad que le toca asumir, para poder algún día recuperar sus recursos propios y su deseo. Imposible sustraerse a eso. La subjetivación es un principio fundamental del psicoanálisis y no ceder ante el deseo es otro principio, tan fundamental como el anterior.

El Espai Freud ha nacido con la vocación de situar el psicoanálisis en su contexto y en relación a otros discursos. Nos parecía que era hora de debatir también entre nosotros psicoanalistas, mas allá de las diferencias, para construir puentes entre orientaciones distintas del psicoanálisis y para conocer sus aportes y respuestas a la hora de tratar un mismo tema. Finalmente, somos hijos de un mismo padre, aunque sobre este pesen a veces algunas dudas. Lo que si nos reúne a todos es el psicoanálisis, una terapia no como las otras, que contempla siempre a un sujeto del inconsciente y de la palabra.

Depressió:Una epidèmia actual? Per Jordi Sala.


Text de la intervenció de Jordi Sala a la taula rodona "Les depressions, una 'epidèmia' actual? que va tenir lloc a la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès el 13 de març de 2009.

1. Diagnosticar
Si la crisi econòmica actual no hi posa remei, diria que la nostra societat de l’eufòria s’ha significat –i ho seguirà fent- per tenir com a principi rector dels intercanvis entre les persones, la consecució ràpida de “felicitat” com un bé de consum desitjable en tota circumstància. Aquesta sembla ser una característica central de l’economia social i de mercat. La finalitat d’obtenir sensacions, objectes i relacions gratificants, peti qui peti, es justifica en ella mateixa en una societat basada en la producció i consum de béns que prometen més i més quotes de felicitat. Major ‘quantum de satisfacció’ s’equipara a major benestar. Aquest ideal d’un ‘carpe diem’ consumista ha penetrat tant en els valors occidentals postmoderns que fins i tot trobem professionals de la salut i específicament de la salut mental que el fan seu i així ens parlen de la depressió com “d‘un lladre que et pren el plaer i la felicitat”. Vista així, la depressió és entesa com una malaltia causada per un agent extern, com a la invasió d’un cos aliè que ens ataca i que hem de combatre amb mitjans eficaços i ràpids per recuperar aquest estat suposadament natural de felicitat. L’agent extern causant, el cos aliè, aleshores ve representat pels béns que no s’obtenen, el plaer que no s’aconsegueix, la frustració del que es fa esperar. En definitiva, per “l’absència, la manca de” i el malestar que genera. D’aquí arrenquen les ‘psicopatologies de la gratificació peremptòria’ que busquen omplir el buit com sigui, en general amb activitats addictives.
La visió psicoanalítica, en canvi, concep el trajecte vital de les persones com un procés evolutiu i de maduració mental inseparable de pèrdues i dols que formen part del desenvolupament. La tristesa front a la malaltia, les limitacions, l’envelliment o la mort no té res de patològic ni necessita antidepressius. Necessita sobretot capacitat d’esperar i elaboració mental.
La psicopatologia és un terreny sempre incòmode i conflictiu pel psicoanalista. Quan ‘fem psicopatologia’ tendim a agrupar sota grans síndromes les variades manifestacions de la subjectivitat, i tractem d’encaixar la persona individual en algun d’aquests grans quadres amb el supòsit que això ens orientarà en la nostra tasca terapèutica.
Al quadre psicopatològic i als fenòmens de comportament associats els atribuïm una dinàmica intrapsíquica específica i generalitzable. I no obstant, la pràctica quotidiana ens desconcerta i qüestiona sempre aquestes agrupacions i aquests supòsits. D’una banda necessitem categoritzar, d’una altra ens interessa principalment el significat subjacent en els comportaments, descobrir les intencions inconscients en els símptomes. Aquestes variacions subjectives són úniques per cada persona i es resisteixen a la generalització.
Però, tot i aquesta contradicció implícita no podem ignorar la necessitat i la utilitat d’una bona psicopatologia. És un repte que hem de saber afrontar bé des de la nostra disciplina. Hem de poder manejar una bona psicopatologia psicoanalítica i dinàmica que tingui en compte la subjectivitat. Sinó la fem nosaltres ens trobarem havent de manejar en exclusiva la psicopatologia que fan els altres, descrita en els Manuals Estadístics de Diagnòstic (DSMs i similars).
Una depressió? O, moltes depressions? La psicoanàlisi ha ofert al llarg dels anys diferents models per explicar la depressió. A primer cop d’ull podria semblar que les visions psicoanalítiques de la depressió són tantes i tan diverses que el panorama és com un trencaclosques difícil d’encaixar. Crec, però, que es tracta de visions que poden ser integrables i complementàries.


Per continuar llegint, premeu aquí

Las depresiones, ¿una "epidemia" actual? Por Jerónimo Erviti.



Texto de la intervención de Jerónimo Erviti en la mesa redonda "Les depressions, una 'epidèmia' actual? que tuvo lugar en la sala de actos del Ateneu Barcelonès el 13 de marzo de 2009.



La expresión “ estoy deprimido “ ha devenido un lugar común en las conversaciones grupales, y si bien no siempre ha de ser manifestación de patología depresiva, sí que suele apuntar a la presencia de alguna pérdida en cuya elaboración el sujeto hablante está implicado. Claro que estaríamos hablando del duelo común, inevitable y necesario para la consecución de la condición de sujeto del ser humano. Acompañante cierto en nuestro transitar por la vida ha llegado a conformar una suerte de dicho calderoniano: La vida es duelo y los duelos duelos son.
Pero este tipo de sufrimiento no suele ser objeto de trabajo en nuestra clínica. Quienes nos ocupan suelen ser personas presas de un padecer psíquico particular, revelador de un intenso, íntimo y dramático conflicto que puede llegar a tener efectos devastadores en quien lo padece. Ellos sí constituyen para nosotros un desafío clínico, al que para responder precisamos disponer de una teoría de la conformación del ser humano, de su desarrollo, su estructuración psíquica y funcionamiento mental, los modos de enfermamiento, su diagnosis y una teoría y una técnica para la cura.

Para empezar quiero ver las cosas desde la mirilla de lo social. Cómo hablaría un lego al opinar sobre la depresión ?. Diría tal vez que la vida es dura, que los tiempos cambian demasiado rápidamente, que las exigencias de la vida urbana, que las condiciones de inserción y especialización laboral, hablaría de cuán inabarcable es la demanda de producción del amo-patrón, cuán grande la dificultad de compaginar la vida privada y laboral, de sumarle además la precariedad económica; ¿es esto la sociedad del bienestar ? Todo ello y más hacen difíciles las condiciones de vida , que demandan un esfuerzo elaborativo emocional tan grande que se entiende que ciertas personas bajen los brazos, se rindan y no tengan fuerzas para seguir la brega que la existencia demanda.
Por supuesto, no hay nada que objetar , eso es cierto y son muchos los agentes que están interviniendo permanentemente para cambiar esas condiciones de vida que mejoren la cotidianidad y no menos los que buscan su complejización y aportan mayores exigencias si cabe a la ya sobresaturada vida común. Los opuestos en conflicto de intereses como es esperable para la óptica psicoanalítica.
A nosotros nos toca fijar la mirada en esas “ personas que se rinden “, estudiarlas, entenderlas y ayudarles a sacar fuerzas de flaqueza para retomar la vida. Qué singularidad particular hace que ciertas sujetos se depriman y otros no ?. Ahora empezamos a estar necesitados de una teoría de la estructura y funcionamiento de la mente humana, y cómo no, también de sus disfunciones, de la psicopatología.
Apuntaba unas líneas más arriba que la depresión es consecuencia de alguna pérdida, de la pérdida de un objeto real o imaginario y de una particular elaboración de esa pérdida, que ocasiona que el sujeto rebaje su consistencia, se devalúe o muera con el objeto perdido. Esta es la versión patológica.
Freud habla en Duelo y melancolía de una modalidad normal de elaborar la pérdida: el yo puede aceptar el criterio de realidad que le dice que ha perdido al objeto, va rememorando las vivencias con él, se identifica con las más benéficas y puede “matar al muerto para poder vivir” y salir enriquecido, fortalecido con nuevas identificaciones. También habla de duelos imposibles, aquellos en los que “la sombra del objeto cae sobre el yo…” aplastándolo con reproches severísimos e inacabables que le hacen sucumbir.
Hablamos, pues, de objetos y de la relación entre un sujeto y un objeto. Parece una obviedad pensar que del tipo de objeto y de la relación con el mismo dependerá la capacidad o no de elaborar adecuadamente la separación en el momento de la pérdida. Porque Freud habla de objetos distintos: no es el mismo el objeto para la descarga de sus primeras épocas que el objeto de la completud de Introducción al narcisismo o el objeto fusional de El malestar en la cultura. Como tampoco es el mismo el sujeto que los sustenta.
Freud empezó estudiando lo más accesible a la percepción, las neurosis de transferencia y se fue adentrando a partir de 1914 en las capas más profundas de la mente, conformadas en las primeras vivencias de los inicios de la vida. Para él los albores del ser se caracterizan por una relación de fusión madre – bebé , una suerte de matriz mental que viene a tomar el relevo a la matriz biológica de la gestación en el útero. Relación fundante y fundamental para el cumplimiento del primer requisito de la hominización: el investimiento libidinal del neonato por parte de la madre.

Para seguir leyendo, pulsar
aquí

dimarts, 17 de març de 2009

Depresión, uno de los retos de nuestra época. Por Clotilde Pascual.



Texto de la intervención de Clotilde Pascual en la mesa redonda "Les depressions, una 'epidèmia' actual? que tuvo lugar en la sala de actos del Ateneu Barcelonès el 13 de marzo de 2009.



La depresión es el diagnóstico preferido de nuestra actualidad. Los sujetos llegan a las consultas con una queja que es verdadera, pero que al mismo tiempo es un antídoto multiuso. Con esta queja el sujeto neutraliza cualquier otro síntoma al menos en un primer momento, así como la responsabilidad en lo que le ocurre. Por supuesto me estoy refiriendo a las depresiones neuróticas que no son de tipo psicótico como la melancolía en los trastornos del humor. Por ello es fundamental un diagnóstico de estructura en todos los casos. Diagnóstico que tendrá en cuenta el afecto de tristeza y de duelo por la pérdida de objeto, en el caso de una neurosis o de rechazo, es decir imposibilidad de duelo por las pérdidas, en el caso de las psicosis.

Por otro lado, en torno al aumento de este diagnóstico en los casos de neurosis, en nuestra sociedad contemporánea, podríamos pensar que también hay un “mercado” o una moda en relación a la clínica. Es decir que cuanto más se diagnostique este síndrome más sujetos dirán que lo tienen. Así ocurre con otras manifestaciones sintomáticas que se sitúan según la época a modo de “contagio” o sugestión histérica, en que el sujeto se da una identidad a partir de una afirmación en su patología.

CAUSAS

Lo fundamental, para un primer acercamiento a este tema, será tener en cuenta de que raíces surge el afecto depresivo y qué modalidad de lazo social pone en evidencia. Un lazo social que trata del goce que lleva consigo, de ese más allá del principio de placer freudiano, nombre de la pulsión de muerte.

Se puede decir de la Depresión que es la enfermedad del siglo XXI. Numerosos artículos tanto de la literatura médica y farmacéutica como aparecidos en diferentes periódicos de nuestro país lo testimonian. No voy a enumerarlos, porque seguramente ya conocen los datos, que se pueden encontrar continuamente. Recuerdo una campaña de difusión sobre la Depresión en Barcelona, de hace unos dos años llevada a cabo por Sanidad, que hacia aparecer unos carteles en paradas de autobús o situados al nivel de las farolas que se superponían con los carteles que anunciaban una obra de teatro. En ellos se decía que la población tenía que “ayudar” a los que aparecían sobre el cartel en posición de “triste figura”, no dejarles solos y aconsejarles que acudieran a un profesional que les ayudara. Me llamó la atención, porque esta forma de anunciar la depresión no tiene en cuenta la diferencia con la tristeza y que la tristeza no es siempre expresión de una enfermedad. La tristeza como la alegría es expresión de las emociones de los seres humanos a las que hay que dar un lugar en la vida anímica.
Para seguir leyendo, pulsar aquí

dimecres, 18 de febrer de 2009

Les depressions, una "epidèmia" actual?


Butaques de la Sala d'Actes de l'Ateneu barcelonès



LES DEPRESSIONS, UNA "EPIDÈMIA" ACTUAL?


Debats clínics de l'Espai Freud

Una trobada entre psicoanalistes de diferents orientacions teòriques per a debatre la nostra clínica actual des de la psicoanàlisi, significant que ens representa a tots.

Taula rodona amb la intervenció de


CLOTILDE PASCUAL,
metge psiquiatra. Psicoanalista membre de l'Escola de la EPFCL (Escola de Psicoanàlisi dels Foros del Camp Lacanià). Directora d'Estudis d'ACCEP.

JERÓNIMO ERVITI,
psicoanalista. Membre de Gradiva, Associació d'estudis psicoanalítics.

JORDI SALA,
psicòleg clínic i psicoanalista. Membre Titular de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi. (International Psychoanalytical Association). Co-editor de la Revista Catalana de Psicoanàlisi.

Coordina:
Daniela Aparicio, psicoanalista.


Data: divendres, 13 de març, a les 19:30 hores.

Lloc: ATENEU BARCELONÈS
Carrer de la Canuda, 6. Sala d'Actes. 19:30 hores.
Entrada lliure.


Organitza: ESPAI FREUD
Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921
espaifreud@gmail.com
http://espaifreud.blogspot.com


LES DEPRESSIONS, UNA “EPIDÈMIA” ACTUAL?

El pronòstic de l'Organització Mundial de la Salut ens adverteix: "S’espera que els trastorns depressius, a l'actualitat responsables de la quarta causa de mort i discapacitat a escala mundial, ocupin el segon lloc, després de les cardiopaties, l'any 2020". Segons les dades de l'OMS: 121 milions de persones pateixen depressió. Tanmateix, aquestes depressions representen una autèntica hemorràgia d'energia i de diners que col·lapsen la societat i que suposen un repte per als polítics de la Salut.

Les depressions reten compte d'aquesta cara fosca de la nostra intimitat contemporània, l’altra cara de la qual és l'ideal de l'èxit i de l'obligada felicitat-per a- tothom.

La depressió és un fenomen de l'època que representa el seu estat d'ànim, és la malaltia del discurs capitalista, com l’anomenen alguns. El subjecte deprimit o malenconiós és aquell que no acaba de trobar el seu lloc en els vincles socials, i així pateix la pròpia desgana, l'orfandat i el desemparament.

La paradoxa que delata aquest exèrcit de deprimits, com a patologia principal del nostre temps, ve a dir el mateix: hi ha un malestar creixent de molts subjectes que sofreixen una espècie de dol interminable, abandonats a la seva sort, o als seus fàrmacs, i al seu silenci en solitud. Hi ha subjectes que no acaben d'estabilitzar-se en una relació envers l'altre amb la seva diferència i les seves marques, per poder tractar el seu símptoma i situar-lo en la pròpia història particular.

Si Freud construeix la seva teoria sobre "El sentit dels símptomes" que es nuen amb l'inconscient, amb el llaç social, als llaços entre pares i fills, en el compromís i els afectes subjectivats, avui podem constatar que -de vegades- poc sentit li queda.

Segons Freud, l'afecte depressiu tradueix la submissió del jo al superjo relacionada amb la culpa. El superjo imposa un sacrifici i en reclama cada vegada més i més. Per a Klein, la depressió està relacionada amb la desesperació per la destrucció dels objectes estimats a causa de la pròpia destructivitat. En termes lacanians diríem que el subjecte deprimit ha renunciat al seu desig i es lliura sense resistències a la inèrcia del sofriment.

Com entendre i tractar aquest flagell del nostre temps marcat per una tristesa tan especial i paradoxal?

A qui encomanar-se?

On trobar algun sentit orientador en l'àmbit personal i col·lectiu?

Aquesta Taula convida als psicoanalistes que, des de Freud i els desenvolupaments posteriors, han teoritzat i tractat les depressions. Els psicoanalistes no pensem en els termes de l'"epidèmia" periodística, tractem cada subjecte un per un, per donar-li un lloc propi i retornar-li la paraula.

dijous, 12 de febrer de 2009

Nuestro lado oscuro. Elisabeth Roudinesco.


INSTITUT FRANÇAIS DE BARCELONA - EDITORIAL ANAGRAMA - ESPAI FREUD


Nos complacemos en invitarle a la presentación de la obra de


ÉLISABETH ROUDINESCO
Nuestro lado oscuro
Una historia de los perversos



a cargo de Román Gubern


El acto se celebrará el próximo jueves 26 de febrero a las 19.30 horas, en el Instituto Francés de Barcelona (C/ Moià, 8)

El acto contará con la presencia de la autora
Traducción simultánea
Con la colaboración de Espai Freud

dimecres, 28 de gener de 2009

LA CAJA - TELE 5





Carta oberta al senyor Degà i Junta del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Assumpte: Programa La Caja, Tele 5.


Benvolguts Sr. Almenara i Junta del COPC:


Assistim actualment a una degradació progressiva, en diferents àmbits, dels principis bàsics que regeixen la nostra convivència personal i professional.

En aquest ordre de coses, el programa estrenat ahir (27 de Gener 2009) en Tele 5: "La Caja", i l'ús en la seva publicitat a la premsa del terme "psicoanàlisi televisiva" supera el tolerable i reclama una protesta enèrgica i a ser possible la seva retirada immediata, per infringir el codi deontològic del COPC i de molts dels seus membres.

Quines són les raons que ens obliguen a dir això?

L'Espai Freud compta amb el suport de tots els grups i institucions psicoanalítiques de Barcelona, que comparteixen una ètica de la formació del psicoanalista i de la seva praxi. La psicoanàlisi no és una psicoteràpia com les altres. Es distingeix, entre altres coses, per l'extensa formació del psicoanalista, que consisteix en la seva anàlisi personal, la seva formació teòrica i en les supervisions dels seus casos. Tot això suposa un procés llarg, seriós i rigorós; única garantia de la nostra pràctica.

Pensem que els professionals, si així se'ls pot anomenar, que participen en "La Caja" no compleixen amb aquests requisits i cauen per tant en el camp de la impostura professional.

Considerem que el programa per si mateix és un atemptat a l'ètica psicoanalítica i a l’ètica en general. Un atemptat també al dret inexpugnable a la intimitat de cada subjecte i una exhibició impúdica del dolor privat, que ha de ser respectat en la seva absoluta privacitat.

Considerem, tanmateix, que el programa és de gran risc per als "seus actors" i per als seus espectadors. Fet que demostra una lleugeresa imperdonable i una ignorància a l'hora de sospesar les conseqüències i efectes sobre aquells que el suporten.

Una pacient que ha tingut tres intents de suïcidi, que va ser objecte de maltractaments, que es presta a aquesta manipulació pública, un altre maltractament, pot patir una recaiguda, potser un altre intent d'autòlisi, serà aquest davant de les càmeres?… L’escalada actual ens obliga a posar un límit abans que es desencadenin altres catàstrofes.

Considerem també que existeix el perill d'identificació als símptomes, fenomen que els psicoanalistes coneixem bé. Hi ha una empenta al " tots iguals" entre les persones joves i no tan joves que es poden identificar al que veuen i escolten. Aquest és un fenomen freqüent del grup que fa que el suïcidi, les anorèxies i bulímies, les addiccions no s'hagin de difondre d'aquesta forma per evitar la seva multiplicació.

Pensem que aquest programa produirà un efecte d'augment de les patologies mentals que al seu torn seran derivades a la WEB que s'anuncia i "tractades" en la mateixa, tot un paquet lligat i ben lligat que només revela l'obscenitat i la impostura.

Com a psicoanalistes i psicòlegs col·legiats del COPC ens desmarquem d'aquest producte del mercat, caricatura basta del que transcorre en la intimitat de les nostres consultes i en última instància un insult a la intel·ligència.

Restem a l’espera de la seva resposta.

Molt atentament.


Daniela Aparicio
col.legiada núm. 1392

per ESPAI FREUD




Carta abierta al señor Decano y Junta del Colegio Oficial de Psicólogos de Cataluña.

Asunto: Programa La Caja, Tele 5.

Apreciados Sr. Almenara y Junta del COPC:

Asistimos actualmente a una degradación progresiva, en diferentes ámbitos, de los principios básicos que rigen nuestra convivencia personal y profesional.

En este orden de cosas, el programa estrenado ayer -27 de Enero 2009- en Tele 5: "La Caja", y el uso en su publicidad del término "psicoanálisis televisivo" se presta a confusiones inaceptables y reclama una protesta enérgica y a ser posible su retirada inmediata, por infringir el código deontológico del COPC y de muchos de sus miembros.

¿Cuáles son las razones que nos obligan a decir esto?

El Espai Freud cuenta con el apoyo de todos los grupos e instituciones psicoanalíticas de Barcelona. Los mismos comparten una ética de la formación del psicoanalista y de su práxis. El psicoanálisis no es una psicoterapia como las demás. Se distingue entre otras cosas, por la extensa formación del psicoanalista que consiste en su análisis personal, su formación teórica y en la supervisión de sus casos. Todo ello supone un proceso largo, serio y
riguroso; única garantía de nuestra práctica.

Pensamos que los profesionales, si así se les puede llamar, que participan en "La Caja" no cumplen con esos requisitos y caen por lo tanto en el campo de la impostura profesional.

Consideramos que el programa en sí es un atentado a la ética psicoanalítica y a la ética en general.

Es un atentado al derecho inexpugnable de la intimidad de cada sujeto y una exhibición impúdica del dolor privado, que debe ser respetado en su absoluta privacidad.

Consideramos asimismo, que el programa es de gran riesgo para "sus
actores" y para sus espectadores. Eso demuestra una ligereza imperdonable y una ignorancia a la hora de sopesar las consecuencias y efectos sobre aquellos que lo soportan.

Una paciente que ha tenido tres intentos de suicidio, que fue objeto de malos tratos, que se presenta a esta manipulación pública, otro maltrato, puede sufrir una recaida, tal vez otro intento de autolísis, ¿será éste delante de las cámaras??? La escalada actual nos obliga a poner un límite antes que se desencadenen otras actuaciones.

Consideramos tambien que existe el peligro de identificación a los síntomas, fenómeno que los psicoanalistas conocemos bien. Hay un empuje al " todos iguales" entre las personas jóvenes y no tan jóvenes, que se pueden identificar a lo que ven y escuchan. Este es un fenómeno frecuente del grupo que hace que el suicidio, las anorexias y bulimias, las adicciones no deban difundirse de esta forma para evitar su multiplicación.

Pensamos que este programa producirá un efecto de aumento de las patologías mentales, que a su vez serán derivadas a la WEB que se anuncia y "tratadas" en la misma, todo un paquete atado y bien atado que sólo desvela la obscenidad y la impostura.

Como psicoanalistas y psicólogos colegiados de la COPC nos desmarcamos de este producto del mercado, caricatura burda de lo que transcurre en la intimidad de nuestras consultas y en última instancia un insulto a la inteligencia.

Quedamos a la espera de su respuesta.

Muy atentamente

Daniela Aparicio
col. 1392
por ESPAI FREUD
http://espaifreud.blogspot.com